ARRAN DELS CRIMS FEIXISTES I DE L'AUGMENT DE JOVES FEIXISTES

Fa poques setmanes el feixisme es cobrava una nova víctima a Grècia. Pavlos Fyssas, un jove cantant antifeixista, va ser assassinat a punyalades, mentre mirava un partit de futbol, per un militant de l’Alba Daurada, un partit neonazi que ja és segon en les enquestes electorals gregues. Des de la Federació de Joves Comunistes de Catalunya volem mostrar tot el recolzament a les víctimes del feixisme arreu del món i en especial al poble Grec, víctimes de la desraó d'aquest capitalisme podrit, que davant la impossibilitat de contenir els moviments populars no dubten a apallissar i fins i tot assassinar aquells que tenen set de justícia.

L’estat espanyol hauria de mirar a Grècia per adonar-se cap a on es decanta el seu futur -donades les evidents similituds de les condicions econòmiques i socials que ambdues pateixen-, ja què aprofitant el descontentament que la major part de la població viu actualment, és més fàcil que ideologies basades en la por i el populisme -com és el feixisme- creixin, es facin més visibles i en sigui més manifesta la seva presència, especialment entre els joves i les persones amb menys consciència de classe. Això es fa totalment evident amb fets que s'han produït des de l' inici de la crisis econòmica capitalista. Aquests són, entre d’altres, l’assassinat del jove antifeixista madrileny Carlos Palomino al 2007; l’atac terrorista amb gas lacrimògen perpetuat per la iniciativa feixista “España en Marcha” (format entre d'altres per Alianza Nacional, La Falange i Democracia Nacional) durant la diada en la seu de la Generalitat a Madrid; el descobriment dels dos neonazis del partit d’extrema dreta Movimiento Social Republicano infiltrats en la CGT; la intensitat i la freqüència de nous moviments neonazis a Tarragona, Barcelona i a altres ciutats, com el casal Tramuntana i el local Europa als barris del Clot i Gràcia respectivament, o l'arribada a les institucions de partits feixistes com España 2000 o Plataforma per Catalunya, que compren vots realitzant menjadors de caritat als que només hi pots accedir si presentes el DNI i no ets sospitós de ser estranger. Aquests menjadors, per suposat, no els financen amb els diners dels seus militants, sinó amb fons públics de la UE, és a dir, amb els nostres impostos.

Amb aquests fets es fa evident que la ultradreta espanyola segueix viva, organitzada i amb ànims de reestructuració, finançada com ha estat sempre pels impostos de l'Estat i per la gran burgesia, que tem el creixement i la intensificació dels moviments populars. Per això, els hi donen als feixistes totes les facilitats i absolucions judicials necessàries, mentre que els activistes socials i els militants antifeixistes i d’organitzacions polítiques sofrim una terrible repressió. Des dels morts a mans de la policia i dels grups parapolicials ultradretans, com Gustau Muñoz, Yolanda González, Mari Luz Nájera, Jorge Caballero... entre molts d'altres, passant pels centenars de presos polítics de l’Estat Espanyol, que sofreixen condemnes injustes que es van eternitzant cada cop més; seguint per les detencions i tortures que han patit nombroses persones pel simple fet d'assistir a una manifestació, o la violència policial a base de cops de porra i trets de pilotes de goma que s'exerceixen en aquesta, per acabar en la confiscació de material propagandístic de gran valor econòmic o la imposició de nombroses multes tan sols per realitzar manifestacions sense comunicar-les, com ha succeït, entre d'altres llocs, al col·lectiu de les Illes Balears del PCOE i al col·lectiu de Cazorla de la FJCE respectivament. En canvi, els feixistes que massacraven a la població amb el terror, les tortures i els afusellaments, segueixen vivint tranquils amb les seves fortunes, les seves fundacions finançades amb diners públics (l'exemple més clar es la Fundación Francisco Franco) i els seus càrrecs en l'aparell burocràtic de l'estat espanyol. A més, molts cops encara són homenatjats amb carrers, places i estàtues que porten el seu nom al llarg i ample de la geografia espanyola, i els únics judicis que pateixen no són a l'estat espanyol, sinó que ho han de fer a l'Argentina. Així és com la burgesia espanyola agraeix als feixistes els seus serveis al llarg de 40 anys de dictadura burgesa contra la classe obrera.

Per altra banda, també hem de tenir en compte que el feixisme no només té una cara, sinó que, depenent del territori i del moment històric, adopta una forma o una altra (mentre que a Alemanya Hitler parlava de la puresa de la raça, Franco a Espanya promulgava els valors del catolicisme, etc). Aquest fet complica el seu reconeixement. Els feixistes actuals en molts casos ja no s’abandera amb els seus ídols ni es declaren obertament feixistes, sinó que es tenyeixen d’un avantguardisme i pseudo-intelecutalisme ranci i disciplinari, basat en la xenofòbia i l'odi a la immigració, amb l’objectiu d’esquivar la criminalització, i així fer-se més accessible a les masses per tal d’acaparar part de la classe obrera, aprofitant el descontentament en què viu actualment. Així doncs, podem determinar que el feixisme, per molt que canviï el color del seu vestit, sempre segueix els mateixos patrons: és un moviment polític i social de caire imperialista, anticomunista i nacionalista que ressorgeix i creix com a conseqüència de les crisis capitalistes i de l'agudització de la lluita de classes; i que intenta acaparar els joves i obrers confosos i sense consciència de classe, i que és impulsat i finançat per l’oligarquia temorosa de ser derrocada, que busca mantenir els seus privilegis de classe tot frenant i aniquilant els moviments socials reivindicatius. Demostrat està, doncs, que per molt que es declarin anticapitalistes i antiglobalització, són simples caretes per intentar enganyar al proletariat de menys consciència política, doncs democràcia o feixisme, en el règim capitalista, no són més que dues cares de la mateixa moneda: la dictadura burgesa. El feixisme es i serà una realitat latent mentre existeixi el mode de producció capitalista en la fase imperialista, y la seva implementació respondrà a una varietat causes determinades, en última instància per la agudització de la lluita de classes. Es per aquest motiu que, l'única manera d'eliminar el feixisme per sempre més, es eliminant el seu creador, el capitalisme.

Els comunistes ni oblidem ni perdonem. No oblidem els abusos que al llarg de la història i fins avui dia es cometen contra nosaltres, ni perdonarem a qui els ha comès, ni a qui els ha finançat i els ha donat suport. La nostra solidaritat amb les víctimes dels milers i milers de morts per culpa del feixisme és imprescindible. Aquestes pallisses i assassinats les acabaran pagant quan el proletariat es revolti i els faci pagar tots els seus crims. És molt urgent evitar que se segueixin cometent actes semblants. El socialisme sempre ha de ser combatiu contra l’ imperialisme, contra el feixisme, contra tot allò que no defensi els interessos de la classe obrera i contra els enemics dels països lliures. Així va quedar patent durant la guerra civil espanyola, o també amb el major triomf contra el nazisme a Stalingrad l’any 43, a mans de la Unió Soviètica, amb Stalin com a Comandant en Cap de l'Exercit Roig d'Obres i Pagesos.

Com a comunistes, és essencial conscienciar les capes socials populars infectades d’ideologia burgesa per fer-les veure l'amenaça del feixisme, i els joves tenim una part important d'aquesta responsabilitat. Tant als instituts com a les universitats com a tot tipus de centre educatiu superior es contamina la visió del socialisme a les noves generacions amb dades totalment sesgades i sense fonament real, impedint molts cops la seva natural simpatica contra el socialisme, i a més tampoc s'explica les causes reals del sorgiment del feixisme, que no son altres que destruir i ofegar les poderoses organitzacions obreres que amenaçaven el poder burgés i que volien donar el poder al poble. Es aquesta, la nul·la consciència de clase en tots els àmbits de l'educació, la que favoreix que multitud de joves entrin a formar part d'organitzacions feixistes de tot tipus. Es per això que la tasca dels comunistes joves i estudiantes es conseguir organitzar assemblees d'estudiants al seus centres per organitzar una lluita estudiantil sostinguda hi ha on a poc a poc i amb exemple es vagi dotant de consciència de clase als alumnes i es vagi eliminant l'influència anticomunista que des de la Conselleria d'Educació s'imparteix. Aquesta es la millor manera de combatir el feixisme, amb socialisme.

Perquè el feixisme no torni a fer-se amb la insatisfacció social ni perpetuï els seus crims contra el poble i la classe treballadora, és el nostre deure construir els órgans de poder popular (l'ACDT, les assemblees d'estududiants i les aseemblees veinals) que units en un Front Únic del Poble i dirigits pel partit comunista estableixi el socialisme i acabi per sempre més amb el feixisme, el capitalisme i les injusticies socials. Aquesta és, sens dubte, la millor manera d'honrar els màrtirs del feixisme i del capitalisme arreu del món.