L'Estat Terrorista ensenya la seva veritable cara [Català i Castellà]

dimarts, 10 d’abril del 2012 0 comentaris

L'Estat Terrorista ensenya la seva veritable cara


El dilluns passat vam poder conèixer l'últim crim de l'Estat Terrorista espanyol: l'assassinat impune d'Iñigo Cabacas Liceranzu, que va rebre una pilota de goma al cap després del partit entre l'Athletic de Bilbao i el Schalke 04.



Després del partit, quatre furgons dels antidisturbis bascos van aparèixer, i diversos Ertzaintzas, armats amb escopetes i amb el rostre completament cobert, van sortir d'ells. No van trigar molt a començar la cacera contra els afeccionats: amb prou feines en uns minuts, els mastins del capital havien començat a disparar als allí presents, impactant un dels projectils (aquestes criminals bales de goma que tants ulls han destrossat a Barcelona) al cap d'Iñigo, destrossant-li el cervell i deixant-lo en un estat de coma fins al dilluns, en què va morir.



Sembla que la pràctica tan comuna que empren els Mossos d'Esquadra consistent a disparar al capdavant (provocant com a resultat d'això la destrossa de diversos ulls) està creant escola: també l'empra l'Ertzaintza, i a més a una distància *irrisoria (entre vint i trenta metres de distància), solament que amb resultats més nefasts: en comptes d'ulls, esbiaixen vides.



Un Estat que, de manera sistemàtica i arbitrària, utilitza als seus gossos, les Forces de (in)Seguretat per reprimir i assassinar no solament a qui gosi alçar la veu contra ell, sinó ja contra qualsevol persona de manera indiscriminada, com en els pitjors temps del feixisme, no pot ni ha de representar-nos a nosaltres: treballadors, camperols, estudiants, immigrants, jubilats, en definitiva, al poble. 



Un sistema, el capitalista, que en la seva fase més pútrida i agonitzant, necessita practicar el terrorisme d'Estat per mantenir-se en peus, no pot ser més que un anacronisme: un sistema que hauria d'haver caigut ja fa temps.



Però el sistema no caurà sol: serà necessària la força del poble, de totes les classes socials que l'integren, per derrocar-lo a baix: la unió de les Assemblees de Treballadors a les fàbriques i treballs amb les Assemblees Populars als barris, les Assemblees d'Estudiants en instituts i universitats i les Assemblees de Camperols i Jornalers a les terres i camps, la unitat dels quals doni lloc al Front Únic del Poble, que, dirigit pel Partit Comunista, acabi amb aquesta podrida societat capitalista i ens condueixi al socialisme, amb el nord posat en la societat sense classes, sense explotació de l'home per l'home, en el comunisme.


IÑIGO, NI OBLIT NI PERDÓ!


ESTAT ESPANYOL, ESTAT TERRORISTA!



PEL FRONT ÚNIC DEL POBLE!



COL·LECTIU JOAN COMORERA DE LA FEDERACIÓ DE JOVES COMUNISTES DE CATALUNYA (FJCC)


------------------------------------------------------------------------------------------------------------


El Estado Terrorista enseña su verdadera cara

El lunes pasado pudimos conocer el último crimen del Estado Terrorista español: el asesinato impune de Iñigo Cabacas Liceranzu, que recibió una pelota de goma en la cabeza después del partido entre el Athletic de Bilbao y el Schalke 04.

Después del partido, cuatro furgones de los antidisturbios vascos aparecieron, y varios Ertzaintzas, armados con escopetas y con el rostro completamente cubierto, salieron de ellos. No tardaron mucho en empezar la cacería contra los aficionados: apenas en unos minutos, los mastines del capital habían empezado a disparar a los allí presentes, impactando uno de los proyectiles (esas criminales balas de goma que tantos ojos han destrozado en Barcelona) en la cabeza de Iñigo, destrozándole el cerebro y dejándolo en un estado de coma hasta el lunes, en que murió.

Parece que la práctica tan común que emplean los Mossos d'Esquadra consistente en disparar a la cabeza (provocando como resultado de ello el destrozo de varios ojos) está creando escuela: también la emplea la Ertzaintza, y además a una distancia irrisoria (entre veinte y treinta metros de distancia), solo que con resultados más nefastos: en vez de ojos, sesgan vidas.

Un Estado que, de manera sistemática y arbitraria, utiliza a sus perros, las Fuerzas de (in)Seguridad para reprimir y asesinar no solo a quién ose alzar la voz contra él, sino ya contra cualquier persona de manera indiscriminada, como en los peores tiempos del fascismo, no puede ni debe representarnos a nosotros: trabajadores, campesinos, estudiantes, inmigrantes, jubilados, en definitiva, al pueblo. 


Un sistema, el capitalista, que en su fase más pútrida y agonizante, necesita practicar el terrorismo de Estado para mantenerse en pie, no puede ser más que un anacronismo: un sistema que debería haber caído ya hace tiempo.


Pero el sistema no caerá solo: será necesaria la fuerza del pueblo, de todas las clases sociales que lo integran, para echarlo abajo: la unión de las Asambleas de Trabajadores en las fábricas y curros con las Asambleas Populares en los barrios, las Asambleas de Estudiantes en institutos y universidades y las Asambleas de Campesinos y Jornaleros en las tierras y campos, cuya unidad conforme el Frente Único del Pueblo, que, dirigido por el Partido Comunista, acabe con ésta podrida sociedad capitalista y nos conduzca al socialismo, con el norte puesto en la sociedad sin clases, sin explotación del hombre por el hombre, en el comunismo.

¡IÑIGO, NI OLVIDO NI PERDÓN!

¡ESTADO ESPAÑOL, ESTADO TERRORISTA!

¡POR EL FRENTE ÚNICO DEL PUEBLO!

COLECTIVO JOAN COMORERA DE LA FEDERACIÓN DE JÓVENES COMUNISTAS DE CATALUÑA (FJCC)

Solidaritat amb els estudiants detinguts a la Vaga General [Català i Castellà]

divendres, 6 d’abril del 2012 0 comentaris

Des del Col·lectiu Joan Comorera de la Federació de Joves Comunistes de Catalunya (FJCC) ens solidaritzem amb el Dani i l'Isma, els dos companys membres de l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP) que van ser detinguts a Barcelona per secretes durant la passada Vaga General, el 29 de Març.

Se'ls acusa, entre d'altres càrrecs, de violència als carrers i de desordres públics; càrrecs, que, per altra banda, són completament falsos, ja que els companys en qüestió es trobaven camí de l'assemblea del barri de Les Corts.

Aquest cas no és pas puntual: l'Estat espanyol que, com tot Estat que es troba en la fase superior del capitalisme, tendeix cap a la reacció, està efectuant una escalada repressiva, accentuada des de l'arribada al govern dels representants de la burgesia regionalista: CiU.

La repressió que l'Estat exerceix sobre la classe obrera en particular i sobre el poble en general és, a la vegada, arbitrària i selectiva: arbitrària per atemorir al poble amb l'objectiu que aquest deixi fer i desfer a l'oligarquia, per tal que aquesta, enmig d'una crisi estructural del sistema, intenti buscar la perpetuació del seu sistema d'explotació; i selectiva per tal d'impedir que el moviment obrer i popular a l'Estat espanyol quedi sense lideratge, eliminant així als seus líders més destacats: sindicalistes, líders camperols, membres d'associacions de veïns, comunistes, etcètera.

L'oligarquia, que veu cada vegada més aprop la data de l'esfondrament del seu sistema d'explotació, intenta aferrar-se de totes les maneres possibles al poder polític, a la seva dictadura de classe. Per a mantenir el seu domini sobre d'altres classes socials i nacions oprimides, l'oligarquia, tant espanyola com catalana, no dubta a fer servir tots els recursos que troba al seu abast:  multes, detencions arbitràries, violència policial, sentències judicials, exterminis carceraris i un llarg etcètera.

El que sí és obvi és que l'oligarquia no cedirà en la seva escalada repressiva contra tot aquell que s'oposi al seu sistema de dominació, a la seva dictadura de classe. L'única manera que ens queda per a derrocar a l'oligarquia i acabar amb la seva repressió és la revolució socialista, que ens dugui a una societat on no hi hagi explotadors ni explotats, una societat on el lliure desenvolupament de cadascú condicioni el lliure desenvolupament de tots.

Així doncs, unes institucions (ajuntaments, parlament, congrès dels diputats) que impulsen la repressió i amparen a aquells que l'executen, no representa ni pot representar al poble; l'únic camí que ens queda és el d'organitzar els nostres propis òrgans de poder: assemblees d'estudiants a instituts i universitats, assemblees de treballadors a les fàbriques i centres de treball, assemblees de pagesos al camp i assemblees populars a barris i ciutats, que unides conformin el Front Únic del Poble, òrgan de poder obrer i popular que representarà únicament i exclusivament els interessos del poble, i no el d'un grapat d'especuladors financers i empresaris.

Llibertat pel Dani i l'Isma!

Cap agressió sense resposta!

Pel Front Únic del Poble!

Col·lectiu Joan Comorera de la Federació de Joves Comunistes de Catalunya (FJCC)


-----------------------------------------------------------------------------

Desde el Colectivo Joan Comorera de la Federación de Jóvenes Comunistas de Cataluña (FJCC) nos solidarizamos con Dani e Isma, los dos compañeros miembros de la Asociación de Estudiantes Progresistas (AEP) que fueron detenidos en Barcelona por secretas durante la pasada Huelga General, el 29 de Marzo.

Se les acusa, entre otros cargos, de violencia callejera y de desórdenes públicos; cargos, que, por otro lado, son completamente falsos, puesto que los compañeros en cuestión se encontraban camino de la asamblea del barrio de Las Cortes.

Este caso no es puntual: el Estado español que, como todo Estado que se encuentra en la fase superior del capitalismo, tiende hacia la reacción, está efectuando una escalada represiva, acentuada desde la llegada al gobierno de los representantes de la burguesía regionalista: CiU.

La represión que el Estado ejerce sobre la clase obrera en particular y sobre el pueblo en general es, a la vez, arbitraria y selectiva: arbitraria para atemorizar en el pueblo con el objetivo que este deje hacer y deshacer a la oligarquía, para que esta, en medio de una crisis estructural del sistema, intente buscar la perpetuación de su sistema de explotación; y selectiva para impedir que el movimiento obrero y popular en el Estado español quede sin liderazgo, eliminando así a sus líderes más destacados: sindicalistas, líderes campesinos, miembros de asociaciones de vecinos, comunistas, etcétera.

La oligarquía, que ve cada vez más cerca la fecha del derrumbamiento de su sistema de explotación, intenta aferrarse de todas las maneras posibles al poder político, a su dictadura de clase. Para mantener su dominio sobre otras clases sociales y naciones oprimidas, la oligarquía, tanto española como catalana, no duda a usar todos los recursos que encuentra a su alcance: multas, detenciones arbitrarias, violencia policial, sentencias judiciales, exterminios carcelarios y un largo etcétera.

Lo que sí es obvio es que la oligarquía no cederá en su escalada represiva contra todo aquel que se oponga a su sistema de dominación, a su dictadura de clase. La única manera que nos queda para derribar a la oligarquía y acabar con su represión es la revolución socialista, que nos lleve a una sociedad donde no haya explotadores ni explotados, una sociedad donde el libre desarrollo de cada cual condicione el libre desarrollo de todos.

Así pues, unas instituciones (ayuntamientos, parlamento, congreso de los diputados) que impulsan la represión y amparan a aquellos que lo ejecutan, no representa ni puede representar al pueblo; el único camino que nos queda es el de organizar nuestros propios órganos de poder: asambleas de estudiantes en institutos y universidades, asambleas de trabajadores en las fábricas y centros de trabajo, asambleas de campesinos en el campo y asambleas populares en barrios y ciudades, que unidas conformen el Frente Único del Pueblo, órgano de poder obrero y popular que representará única y exclusivamente los intereses del pueblo, y no el de un puñado de especuladores financieros y empresarios.

¡Libertad para Dani e Isma!

¡Ninguna agresión sin respuesta!

¡Por el Frente Único del Pueblo!

Colectivo Joan Comorera de la Federación de Jóvenes Comunistas de Cataluña (FJCC)

 
Federación de Jóvenes Comunistas de España