ARRAN
DELS CRIMS FEIXISTES I DE L'AUGMENT DE JOVES FEIXISTES
Fa
poques setmanes el feixisme es cobrava una nova víctima a Grècia.
Pavlos Fyssas, un jove cantant antifeixista, va ser assassinat a
punyalades, mentre mirava un partit de futbol, per un militant de
l’Alba Daurada, un partit neonazi que ja és segon en les enquestes
electorals gregues. Des de la Federació de Joves Comunistes de
Catalunya volem mostrar tot el recolzament a les víctimes del
feixisme arreu del món i en especial al poble Grec, víctimes de la
desraó d'aquest capitalisme podrit, que davant la impossibilitat de
contenir els moviments populars no dubten a apallissar i fins i tot
assassinar aquells que tenen set de justícia.
L’estat
espanyol hauria de mirar a Grècia per adonar-se cap a on es decanta
el seu futur -donades les evidents similituds de les condicions
econòmiques i socials que ambdues pateixen-, ja què aprofitant el
descontentament que la major part de la població viu actualment, és
més fàcil que ideologies basades en la por i el populisme -com és
el feixisme- creixin, es facin més visibles i en sigui més
manifesta la seva presència, especialment entre els joves i les
persones amb menys consciència de classe. Això es fa totalment
evident amb fets que s'han produït des de l' inici de la crisis
econòmica capitalista. Aquests són, entre d’altres, l’assassinat
del jove antifeixista madrileny Carlos Palomino al 2007; l’atac
terrorista amb gas lacrimògen perpetuat per la iniciativa feixista
“España en Marcha” (format entre d'altres per Alianza
Nacional, La Falange i Democracia Nacional) durant
la diada en la seu de la Generalitat a Madrid; el descobriment dels
dos neonazis del partit d’extrema dreta Movimiento Social
Republicano infiltrats en la CGT; la intensitat i la freqüència
de nous moviments neonazis a Tarragona, Barcelona i a altres ciutats,
com el casal Tramuntana i el local Europa als barris del Clot i
Gràcia respectivament, o l'arribada a les institucions de partits
feixistes com España 2000 o Plataforma per Catalunya,
que compren vots realitzant menjadors de caritat als que només hi
pots accedir si presentes el DNI i no ets sospitós de ser estranger.
Aquests menjadors, per suposat, no els financen amb els diners dels
seus militants, sinó amb fons públics de la UE, és a dir, amb els
nostres impostos.
Amb
aquests fets es fa evident que la ultradreta espanyola segueix viva,
organitzada i amb ànims de reestructuració, finançada com ha estat
sempre pels impostos de l'Estat i per la gran burgesia, que tem el
creixement i la intensificació dels moviments populars. Per això,
els hi donen als feixistes totes les facilitats i absolucions
judicials necessàries, mentre que els activistes socials i els
militants antifeixistes i d’organitzacions polítiques sofrim una
terrible repressió. Des dels morts a mans de la policia i dels grups
parapolicials ultradretans, com Gustau Muñoz, Yolanda González,
Mari Luz Nájera, Jorge Caballero... entre molts d'altres, passant
pels centenars de presos polítics de l’Estat Espanyol, que
sofreixen condemnes injustes que es van eternitzant cada cop més;
seguint per les detencions i tortures que han patit nombroses
persones pel simple fet d'assistir a una manifestació, o la
violència policial a base de cops de porra i trets de pilotes de
goma que s'exerceixen en aquesta, per acabar en la confiscació de
material propagandístic de gran valor econòmic o la imposició de
nombroses multes tan sols per realitzar manifestacions sense
comunicar-les, com ha succeït, entre d'altres llocs, al col·lectiu
de les Illes Balears del PCOE i al col·lectiu de Cazorla de la FJCE
respectivament. En canvi, els feixistes que massacraven a la població
amb el terror, les tortures i els afusellaments, segueixen vivint
tranquils amb les seves fortunes, les seves fundacions finançades
amb diners públics (l'exemple més clar es la Fundación Francisco
Franco) i els seus càrrecs en l'aparell burocràtic de l'estat
espanyol. A més, molts cops encara són homenatjats amb carrers,
places i estàtues que porten el seu nom al llarg i ample de la
geografia espanyola, i els únics judicis que pateixen no són a
l'estat espanyol, sinó que ho han de fer a l'Argentina. Així és
com la burgesia espanyola agraeix als feixistes els seus serveis al
llarg de 40 anys de dictadura burgesa contra la classe obrera.
Per
altra banda, també hem de tenir en compte que el feixisme no només
té una cara, sinó que, depenent del territori i del moment
històric, adopta una forma o una altra (mentre que a Alemanya Hitler
parlava de la puresa de la raça, Franco a Espanya promulgava els
valors del catolicisme, etc). Aquest fet complica el seu
reconeixement. Els feixistes actuals en molts casos ja no s’abandera
amb els seus ídols ni es declaren obertament feixistes, sinó que es
tenyeixen d’un avantguardisme i pseudo-intelecutalisme ranci i
disciplinari, basat en la xenofòbia i l'odi a la immigració, amb
l’objectiu d’esquivar la criminalització, i així fer-se més
accessible a les masses per tal d’acaparar part de la classe
obrera, aprofitant el descontentament en què viu actualment. Així
doncs, podem determinar que el feixisme, per molt que canviï el
color del seu vestit, sempre segueix els mateixos patrons: és un
moviment polític i social de caire imperialista, anticomunista i
nacionalista que ressorgeix i creix com a conseqüència de les
crisis capitalistes i de l'agudització de la lluita de classes; i
que intenta acaparar els joves i obrers confosos i sense consciència
de classe, i que és impulsat i finançat per l’oligarquia temorosa
de ser derrocada, que busca mantenir els seus privilegis de classe
tot frenant i aniquilant els moviments socials reivindicatius.
Demostrat està, doncs, que per molt que es declarin anticapitalistes
i antiglobalització, són simples caretes per intentar enganyar al
proletariat de menys consciència política, doncs democràcia o
feixisme, en el règim capitalista, no són més que dues cares de la
mateixa moneda: la dictadura burgesa. El feixisme es i serà una
realitat latent mentre existeixi el mode de producció capitalista en
la fase imperialista, y la seva implementació respondrà a una
varietat causes determinades, en última instància per la
agudització de la lluita de classes. Es per aquest motiu que,
l'única manera d'eliminar el feixisme per sempre més, es eliminant
el seu creador, el capitalisme.
Els
comunistes ni oblidem ni perdonem. No oblidem els abusos que al llarg
de la història i fins avui dia es cometen contra nosaltres, ni
perdonarem a qui els ha comès, ni a qui els ha finançat i els ha
donat suport. La nostra solidaritat amb les víctimes dels milers i
milers de morts per culpa del feixisme és imprescindible. Aquestes
pallisses i assassinats les acabaran pagant quan el proletariat es
revolti i els faci pagar tots els seus crims. És molt urgent evitar
que se segueixin cometent actes semblants. El socialisme sempre ha de
ser combatiu contra l’ imperialisme, contra el feixisme, contra
tot allò que no defensi els interessos de la classe obrera i contra
els enemics dels països lliures. Així va quedar patent durant la
guerra civil espanyola, o també amb el major triomf contra el
nazisme a Stalingrad l’any 43, a mans de la Unió Soviètica, amb
Stalin com a Comandant en Cap de l'Exercit Roig d'Obres i Pagesos.
Com a
comunistes, és essencial conscienciar les capes socials populars
infectades d’ideologia burgesa per fer-les veure l'amenaça del
feixisme, i els joves tenim una part important d'aquesta
responsabilitat. Tant als instituts com a les universitats com a tot
tipus de centre educatiu superior es contamina la visió del
socialisme a les noves generacions amb dades totalment sesgades i
sense fonament real, impedint molts cops la seva natural simpatica
contra el socialisme, i a més tampoc s'explica les causes reals del
sorgiment del feixisme, que no son altres que destruir i ofegar les
poderoses organitzacions obreres que amenaçaven el poder burgés i
que volien donar el poder al poble. Es aquesta, la nul·la
consciència de clase en tots els àmbits de l'educació, la que
favoreix que multitud de joves entrin a formar part d'organitzacions
feixistes de tot tipus. Es per això que la tasca dels comunistes
joves i estudiantes es conseguir organitzar assemblees d'estudiants
al seus centres per organitzar una lluita estudiantil sostinguda hi
ha on a poc a poc i amb exemple es vagi dotant de consciència de
clase als alumnes i es vagi eliminant l'influència anticomunista que
des de la Conselleria d'Educació s'imparteix. Aquesta es la millor
manera de combatir el feixisme, amb socialisme.
Perquè
el feixisme no torni a fer-se amb la insatisfacció social ni
perpetuï els seus crims contra el poble i la classe treballadora, és
el nostre deure construir els órgans de poder popular (l'ACDT, les
assemblees d'estududiants i les aseemblees veinals) que units en un
Front Únic del Poble i dirigits pel partit comunista estableixi el
socialisme i acabi per sempre més amb el feixisme, el capitalisme i
les injusticies socials. Aquesta és, sens dubte, la millor manera
d'honrar els màrtirs del feixisme i del capitalisme arreu del món.
Ni un
pas enrere!
Federa't i lluita!
Construim poder popular!
FEDERACIÓ DE JOVES COMUNISTES DE
CATALUNYA
